ishi

Manifestacions de Mossos

Imaginem uns bombers que es dediquessin a provocar incendis. Imaginem uns metges que en els casos de diagnòstic difícil tiressin pel dret administrant al pacient generoses dosis de pentotal sòdic. Imaginem uns periodistes que per diners es dediquessin a escampar noticies falses i tendencioses (això sí que costa d’imaginar…). Imaginem uns traductors que tradueixin “panino al burro” per “entrepà d’ase”. Imaginem uns carters que aboquessin el carregament de cartes del dia al contenedor de paper de la cantonada. Imaginem uns polítics corruptes que concedeixin llicències de construcció a canvi de favors de tota mena. Imaginem unes mestres de parvulari que dia si i dia també engaltessin bofetades als nens cridaners o desobedients.

I ara imaginem que els trinquen: els bombers acabarien a la garjola. Els metges tindrien millors advocats però es passarien dies i dies als tribunals. Als periodistes no els passaria res. Els traductors i els carters perdrien la feina. Als polítics li canviarien la cadira i fins i tot podrien acabar tenint algun problemet amb un fiscal especialment puntillós. Les mestres haurien d’enfrontar gernacions de mares enfurismades.

El que no podriem imaginar de cap manera serien manifestacions al carrer de bombers, de metges, de traductors, carters, periodistes, mestres i polítics indignats, denunciant “linxaments mediàtics” de la seva professió, llençant a tort i a dret acusacions de persecució.

I ara fem un altre esforç i imaginem l’inimaginable: que uns policies s’excedeixin en l’ús de la força, és a dir que facin servir una violència desproporcionada en les seves actuacions. Imaginem que per un moment s’esbossi un petit debat social sobre el tema…

Amb això no pretenc insinuar que la policia no tingui dret a manifestar-se, faltaria més, però crec que els seus representants i els seus defensors més aferrissats (que a vegades semblen justificar o adhuc fomentar comportaments irregulars i fins i tot il·legals – la denominada “mà dura” - per part de les forces de l’ordre) no haurien d’oblidar en cap moment una circumstància d’enorme rellevància: que la policia té a la nostra societat el monopoli legal de la força, que és una de les dues organitzacions integrament pagades i finançades per l’estat autoritzades a portar i a utilitzar armes (en realitat n’hi ha més, però el criteri de concessió dels permissos d’armes mereixeria uns quants articles a part). Hauria de ser, en definitiva, una mena de primo de Zumosol de la nostra societat.

I el primo de Zumosol mai no hauria de fer bulling als nens més petits.

La noticia es que a partir d’ara els mossos d’esquadra tenen ordre d’aturar i multar els ciclistes que no compleixin amb les normes de circulació. Hauràn de dur casc, com els motoristes, no superar els límits d’alcool previstos (quins? Els dels camioners, conductors d’autobusos, de taxis o els dels conductors normals? El cronista no ho explica), portar llums com tothom y peces de roba reflectants com els vianants per carretera.

Si incompleixen aquestes normes les multes poden ser de 150 euros.

Lo que no arriben a fer els nostres polítics i defensors de l’ordre per protegir-nos de nosaltros mateixos!

A la pantalla ara apareix el portamveu de l apolicia autonómica per explicar-nos qui serà objecte de la severa atenció de les patrulles de carretera.

Doncs persones (em sembla que no ha dit “individus”) que van en bicicleta per la carretera també quan fa fosc, sense llums, ni cascos i que solen ser treballadors, en general immigrants… la tipologia que sol provocar accidents d’aquestes característiques, vaja.

Home! Li falta afegir, perquè s’entengui en tot el seu abast la perillositat d’aquests subjectes, que la majoria són negres, difícils de veure quan fosqueja i per tant més perillosos encara.

Intol·lerable: negrates que van a currar al matí que no ha sortit el sol i que se’n tornen als seus caus quan ja s’ha fet nit, sense cascos, ni llums, amb bicicletes atrotinades, posant en perill la circulació dels nostres quatre per quatre, twingos, renault meganes, furgonetes i suzukyes. Pitjor que els senglars, que si més no et deixen el cotxe fet una porqueria però pots fer-te un fart de menjar fricandó i estofat. Aquests et deixen el cotxe fet una porqueria i a més encara perds una vesprada amb paperassa.

Per tant que collons! ben vinguin els multassos, 150 euros deuen ser el que cobren per estar pencant al camp o a l’obra una setmana… Que s’espavilin, que demanin diners a algú que li deixi i que es comprin un cotxe o una moto, que això de la carretera és per a qui paga impost de circulació i per tant té dret a circular-hi sense gossos, immigrants, fauna salvatge e indesitjables de tota mena que entorpeixin la marxa.

Gràcies Saura, ecologista i d’esquerres de debó…

<script src=”http://www.google-analytics.com/urchin.js” type=”text/javascript”>
</script>
<script type=”text/javascript”>
_uacct = “UA-1588572-2″;
urchinTracker();
</script>“No hi ha dret! No hi ha dret que hi hagi gent que va pel món amb aquesta poca solta! Gent com el Brad Pitt ho té tot: diners, luxes, joventut, guapura, viatgen tot el dia, es passen la vida entre una festa i l’altra i fins i tot s’ho fan amb l’Angelina Jolie!!!

I nosaltres què? Nosaltres, la majoria de gent que treballa, que mai ha estat jove de debó, que quan viatja la deixen tirada tirats als aeroports, que quan ens va bé s’ho fa amb la Pepi, que curra com a un ruc per poder-se comprar el twingo a terminis i pagar la hipoteca del pis? És justicia aquesta? No hi hauria d’haver lleis que impedeixin als Brad Pitts d’aquest món de refregar-nos per la cara la nostra misèria?”

Cap diari, cap tertúlia s’ha fet ressó d’aquestes enceses declaracions de’n Juanito, verduler del mercat de la Concepció – Barcelona. I tanmateix tenen tots els ingredients que abunden en aquests dies a les seccions de cartes al director i als editorials de diaris i revistes, a tertulies televisives i radiofòniques i que podriem resumir en la ràbia que proba qui es veu dia si i dia també a “passar pel tubo” contra qui intenta escaquejar-se. Parlo dels okupes, és clar.

No volen treballar, no volen pagar un ronyó per un pis de 40 mq, fan festes, són joves, tenen pintes rares, blancs perfectes per a la indignació del ciutadà mitjà que troba així una manera inocua per desfogar la seva frustració i impotència. Massa difícil i arriscat indignar-se amb el banc que t’escanya cada final de mes, amb una feina que et xucla tota energia, amb una ciutat sorollosa, contaminada, cada cop menys vivible, amb els polítics que continuen promovent i protegint els interessos de sempre, amb una educació que ens ha fet porucs i covards… Per tant: canya al “fenòmen” okupa.