ishi

Llegeixo a Indymedia BCN l’enèsim article de crítica de la repressió del vel que es fa a França. En nom de la tolerància, diversitat i totes les paraules que ja han entrat a formar part del llenguatge politicament correcte de l’esquerra àmplia (ja que és comú a alternatius i reformistes de todo pelaje).

Hi ha una cosa que em sorprén més de l’obsessió per legislar en tots els aspectes de la vida social (indumentaria inclosa) i és la freqüència amb que des de l’esquerra “alternativa” ens preocupem pel dret de les dones musulmanes a ser conformistes amb les “seves” tradicions. La tolerància és - o hauria de ser - un dels valors fundadors de la nostra societat (i de la islàmica) però tots sabem que perquè hi hagi una mínima cohesió hi ha d’haver-hi un llenguatge comú. Fins on no ens hem d’intrometre en la “seva” cultura? Quan hi ha agressió física? I perquè? Obligar una dona a estar enterrada en un burka o tancada a casa es millor, més tol·lerable que saber-la apallissada si desobeeix al marit o germà?

Sabem que el primer escàndol del vel a França el va aixecar un professor de gimnàsia, membre d’associacions antiracistes, per defensar una noia de les imposicions del seu germà integrista? I més: quina actitud prenem envers la gran quantitat de dones (i homes) de cultura musulmana que es revolten contra TOTES les opressions de què són víctimes (mirem el moviment “Ni putes ni soumises”). Nosaltres, els alternatius, ens declarem neutrals? Direm que són “assumptes d’ells, els moros?”. O ens posarem del costat dels defensors, en nom de la tol·lerància, dels intol·lerants i opressors? Per cert, ja fa temps que hi ha associacions de musulmans a Bèlgica i França que denuncien l’integrisme musulmà com a forma de feixisme. I no val el discurs de “nosaltres tenim l’Opus Dei”, especular al de la dreta justificacionista. La meva educació política em diu que els meus esforços han d’anar dirigits contra tota forma d’opressió (el feminisme fa temps que ens ha ensenyat a lluitar contra les formes modernes i occidentals d’instrumentalització del cos de la dona i és mala praxis argumentativa justificar una injusticia denunciant-ne una altra… és lo que fan els yankis partidaris de la pena de mort quan recorden que a Xina en maten molts més…) i els meus al·liats són, des de qualsevol cultura, els que lluiten contra tota forma d’opressió.