AIXÒ NO TOCA AMINA
L’Amina fa trenta anys que és aquí. Va arribar del Marroc amb home i fill i ara en té dos (de fills) que han estudiat i treballen, participen en associacions, parlen català, són d’aquí.
L’altre dia me la trobo pel carrer tapada de cap a peus, ella que sempre havia anat dins i fora casa vestida com qiualsevol altra dona del poble, amb mocador i vel.
“Per Allah, Amina, què t’ha passat?” li pregunto.
“Ahí!” contesta ella i explica… resulta que al poble ha arribat un tiet seu amb unes nebodes que la matxaquen en estereo: que si reses totes les vegades que has de resar, que si fas el ramadam a l’hora, que si has de vestir com una bona musulmana, que si mires pel·licules indecents. Fins i tot li entren a casa per controlar quins videos miren els nois, i a ella la segueixen pel carrer per veure com es comporta, o l’acompanyen a la mesquita.
El seu marit i els fills no en volen saber res d’aquella colla de brètols i li diuen que s’espavili ella amb la seva familia. Però és difícil, diu l’Amina, són la familia i fan una mica de por i continua dient-me que hi ha més dones i noies que pateixen assetjament al poble, explica d’una noieta que dia si i dia tembé s’escridassa pel carrer amb nois i noies que l’insulten en arab perquè va vestida com li rota. L’escolto i miro el rellotge i de cop ella s’il·lumina i em fa: “escolta, tu que estàs en moviments socials no podrieu organitzar alguna cosa, una campanya, denuncies, perquè cada cop n’hi ha més de casos així i ningú li para els peus…?”.
Sonric compassiu i penso que a aquests migrants si que li costa integrar-se i comprendre les subtileses de la nostra societat.
“Mira Amina - li explico amb paciència - si uns nazis et diguessin “moraca de mierda”, si el carnisser t’encolomés salsitxes en lloc de merguez, si volguessis una nova mesquita i els veïns s’hi oposessin o inclús si la teva neboda que ve aquí a reeducar-te perquè siguis una musulmana com cal i que no té papers fos amenaçada d’expulsió, sí que podriem muntar campanyes, manifestacions, denuncies. Però això teu és un assumpte cultural, ho entens? És un assumpte entre vosaltres, els moros! Són les dones apallissades, les nenes excisades o com es digui, les noies amenaçades que s’han d’organitzar i discutir i explicar al teu tiet i als altres energumens que això no els hi agrada i que tal vegada hauria de canviar, però nosaltres no podem badar boca perquè això seria fer el joc de l’enemic que sempre parla d’aquestes coses perquè és racista i no respecta la diversitat cultural, ho entens Amina?”.
“Ves a prendre pel cul!” em respon ella i se’n va.
Vaja un llenguatge més masclista, penso. Però deu ser la seva cultura. I, és clar, l’he de respetar.
