Oso Latza izan da
Fullejant la Vanguàrdia, secció de política/salsa rosa, entre cròniques de trifulques i anècdotes diversos trobo un apartat que es diu “panorama”. Hi ha tres breus: un atac amb coctel molotv a caixer automàtic”, un anunci de Llamazares que havia dit nosequè i una que diu “Un ayuntamiento de Guipúzcoa vota cambiar de nombre dos plazas dedicadas a ETA”.
Em quedo indignat, no tant per la sintàxi com pel fet que hi pugui haver-hi gent que tingui la gosadia, diria més, l’atreviment de dedicar places i carrers a bandes terroristes i assassines! Inaudit!
El redactor de la informació em diu que una de la plaça era dedicada a José Lluis Geresta, coautor dels assassinats de Blanco i Múgica. Això si, “fallecido” ell també. No acabo d’entendre ben bé en què pot consistir una coautoria i perquè la plaça li van dedicar a ell i no a un altre, ni les circumstàncies del seu “fallecimiento”, però és igual, segueixo indignat.
L’altra plaça, continua el periodista, és dedicada a Joxe Arregi… I punt. El breu s’acaba. S’acaba amb punxa, perquè jo m’he quedat amb ganes de saber qui havia assassinat o coassassinat el Joxe Arregi aquest.
Potser - penso - les seves víctimes havien estat tantes i tantes que no hi cabien a l’article. Per curiositat vaig a buscar a internet i… mira per on, topo de seguida amb un article del Pais.
És un article de 1981 i diu que Jose Arregui va morir per tortures!
És cert que el Pais llavors - em sembla recordar - era un diari crític i hi havia alguns que fins i tot el definien d’esquerres, però també descobreixo que bisbes i forenses donaven per fet que el “pressumpte militant d’ETA” havia estat torturat fins a la mort. Continuo buscant i descobreixo que els cinc policies acusats de les tortures acabarien essent jutjats i absolts.
Em quedo tranquil, tot encaixa i torna al seu lloc: el Joxe Arregi es va torturar sol, els proetarres de l’ajuntament li van dedicar una plaça, els partits democràtics volen que les places es dediquin només a víctimes de debó, el periodista de la Vanguardia va veure que explicar-ho tot seria molt complicat i va optar per posar només el nom de l’Arregi.
El que si m’agradaria saber és com ha acabat la cosa i si els partits democràtics de l’ajuntament de Zizurkil, que democraticament han fet fora els partits proetarres declarant-los il·legals - han decidit dedicar la plaça als cinc funcionaris de la Brigada Regional de Información que havien participat directament als interrogatoris del llavors presumpte militant d’ETA Militar i avui pistoler de la banda assassina. Al cap i a la fi van ser víctimes d’una acusació injusta, és a dir unes víctimes més del terrorisme. Bé es mereixerien una plaça doncs els ex inspectors i segurament avui condecorats i ricament jubilats J. L. M. Moreno, J. A. Gil Rubiales, J. Marín Ríos, R. Sánchez y J. A. González.
Ah si, i un bravo per la seva feina al redactor de la Vanguardia o de l’agència de noticies!
