Vergonya
Tinc facilitat per encendre’m, ja ho se, i per això he volgut deixar passar uns dies i calmar-me abans de parlar de la informació que se’ns va donar sobre l’assassinat d’un noi de setze anys a Madrid el passat 12 de novembre a mans d’un feixista. Baralla entre bandes rivals i violència de signe oposat: aquest era el suc de gairebé totes les notícies aparegudes a diaris i televisions.
Cabrons! No se si em molesta més la ignorància, l’estupidesa o la prepotència dels presumptes periodistes que, mesells, segueixen el guió de sempre: el radicalisme sempre és violent i dolent, tots els radicals són dolents i violents.
En aquest raonament de retardats mentals s’hi perd un element que tanmateix té una importància fonamental en qualsevol estructura social: el tema dels valors.
Com podeu, desgraciats, posar en el mateix sac qui defensa idees malsanes de superioritat racial, d’intol·lerància, d’odi a la diversitat, i qui lluita com pot i sap per una societat més justa, més lliure, igualitària, solidària? Com podeu no veure en aquest cas la disparitat dels subjectes enfrontats: un noi de 16 anys i un soldat professional armat? Això no és una baralla entre bandes, subnormals, això és un assassinat! Una agressió feixista. L’enèsima violació dels drets humans més fonamentals per part d’una ideologia de mort.
No us heu plantejat ni tan sols un moment l’enormitat que suposen en un estat anomenat democràtic i de dret el fet que es permetin manifestacions públiques d’organitzacions que prediquen l’odi racial, la impunitat de partits que es neguen a condemnar el règim dictatorial més sanguinari que ha patit Europa occidental en els darrers segles o fins i tot en fan apologia, el fet que l’exèrcit es dediqui a entrenar psicòpates nazis que després es passegen armats per les nostres ciutats?
No heu pensat, ni que sigui una vegada, a contabilitzar el número de víctimes, des de la mort del dictador, de la violència feixista, vosaltres que ens heu fet aprendre de memòria el llistat de víctimes d’ETA (on per cert hi figura, no em cansaré mai de repetir-ho, un torturador i col·laborador de les SS, tal Meliton Manzano)?
Amb gent com vosaltres fent de cronistes de la realitat els llibres d’història acabarien parlant de “bàndols oposats” en referir-se a la relació entre jueus e Guestapo als camps d’extermini, entre Panteres Negres i Ku Klux Klan als EEUU dels anys 60, entre partisans i camises negres a la Itàlia del ’44, entre militars traïdors i defensors de la República espanyola, en el ‘36, entre víctimes i botxins!
Una pregunta: no teniu vergonya?
