ishi

Manifestacions de Mossos

Imaginem uns bombers que es dediquessin a provocar incendis. Imaginem uns metges que en els casos de diagnòstic difícil tiressin pel dret administrant al pacient generoses dosis de pentotal sòdic. Imaginem uns periodistes que per diners es dediquessin a escampar noticies falses i tendencioses (això sí que costa d’imaginar…). Imaginem uns traductors que tradueixin “panino al burro” per “entrepà d’ase”. Imaginem uns carters que aboquessin el carregament de cartes del dia al contenedor de paper de la cantonada. Imaginem uns polítics corruptes que concedeixin llicències de construcció a canvi de favors de tota mena. Imaginem unes mestres de parvulari que dia si i dia també engaltessin bofetades als nens cridaners o desobedients.

I ara imaginem que els trinquen: els bombers acabarien a la garjola. Els metges tindrien millors advocats però es passarien dies i dies als tribunals. Als periodistes no els passaria res. Els traductors i els carters perdrien la feina. Als polítics li canviarien la cadira i fins i tot podrien acabar tenint algun problemet amb un fiscal especialment puntillós. Les mestres haurien d’enfrontar gernacions de mares enfurismades.

El que no podriem imaginar de cap manera serien manifestacions al carrer de bombers, de metges, de traductors, carters, periodistes, mestres i polítics indignats, denunciant “linxaments mediàtics” de la seva professió, llençant a tort i a dret acusacions de persecució.

I ara fem un altre esforç i imaginem l’inimaginable: que uns policies s’excedeixin en l’ús de la força, és a dir que facin servir una violència desproporcionada en les seves actuacions. Imaginem que per un moment s’esbossi un petit debat social sobre el tema…

Amb això no pretenc insinuar que la policia no tingui dret a manifestar-se, faltaria més, però crec que els seus representants i els seus defensors més aferrissats (que a vegades semblen justificar o adhuc fomentar comportaments irregulars i fins i tot il·legals – la denominada “mà dura” - per part de les forces de l’ordre) no haurien d’oblidar en cap moment una circumstància d’enorme rellevància: que la policia té a la nostra societat el monopoli legal de la força, que és una de les dues organitzacions integrament pagades i finançades per l’estat autoritzades a portar i a utilitzar armes (en realitat n’hi ha més, però el criteri de concessió dels permissos d’armes mereixeria uns quants articles a part). Hauria de ser, en definitiva, una mena de primo de Zumosol de la nostra societat.

I el primo de Zumosol mai no hauria de fer bulling als nens més petits.

“4500 morts enguany a les discoteques, carrers, placetes i descampats de les ciutats europees. El mal estat de les xeringues, la imprudència dels consumidors de pastilles, l’ús d’aigua contaminada per diluir les substàncies, la mancada renovació del pla Renover d’agulles i cullaretes, la bronquitis, l’hepatitis, el xoc anafilàctic, l’abandó de la parella, problemes laborals, un consum d’alcool excessiu (més de 0,25%), en són les causes més rellevants, el conseller d’interior anuncia tol·lerància zero per a qui superi el límit de 0,50 grams de cocaina per esnifada.. I ara una pausa per la publicitat:

[tres o quatre peazos noies mig despullades s'apleguen al voltant d'un xicot musculat que acarona un sobret de pols blanca tot cantussejant “càndida, el millor cavall del mercat- a les millors cantonades de la teva ciutat”].

Una tele que oferís aquesta mena de tractament del tema drogues mereixeria com a mínim la definició de dement i poca solta.

Doncs bé, és exactament la mateixa aproximació que totes les teles, totes les ràdio i tota la premsa escrita convencional fan a les causes de la matança diària que hi ha cada dia a les nostres carreteres i voltants (rares vegades ens recorden que la contaminació també mata): conductor ebri, jove esbojarrat, pluja, neu, animals salvatges, ciclistes, conductor que no es corda el cinturó, motorista que no du casc, pare que no porta la cadireta homologada per als nens, conductor distret, conductor drogat, vent, mal estat de les carreteres, curves, vianants imprudents o no senyalitzats, conductor que s’adorm, conductor que mira la publicitat de sostens, glaç, excessiva calor, boira, riuades… Mai que a ningú se li acudeixi dir que la causa és el cotxe i model de movilitat associat.

Potser que els nostres informadors i opinadors, pensen que el cotxe tot solet no fa mal a ningú … però no crec, ja que tampoc les pistoles i metralletes disparen soles i tanmateix el principi de precaució, el sentit comú i un munt d’articles, comentaris, tertulies i reportatges ens diuen que menys n’hi hagi en circulació millor.

El cotxe no, el tràfic rodat queda magicament dissociat de les destrosses que provoca. Misteri.

I són misteris com aquests (o els que impliquen l’ús “informatiu”de termes com “lògica de mercat”, “violents”, “demòcrates”, “seguritat”, o d’altres més esotèrics com ara “estat del benestar”…) que fan que el concepte de “criteri periodístic” és a dir la lògica que hauria de presidir la tria i tractament de la informació em resulti cada cop més incomprensible. Problema meu sens dubte.